• No hi ha productes al carret.
Botiga Botiga

Blog

El blog del Menuari

3/5/2017

Planificar els àpats per guanyar temps i salut

Compartir: Facebook / Twitter
C4n76BmW8AAI2-w
A Menuari insistim molt en la importància de planificar els menús de la familia. Però, quins són els avantatges de fer-ho? en parlem en aquest article escrit per al Diari de l'Educació i el Diari de la Sanitat.

Fa una bonica tarda de primavera. El dia comença a ser més llarg i a la sortida de l’escola un grup de pares es queden al parc més proper perquè els nens puguin jugar mentre ells xerren una estona. Amb la tarda tan maca que fa, ve de gust! Quan ja porten una bona estona al parc, una mare diu: “Ui, jo marxo que encara he de passar pel súper a buscar alguna cosa per sopar“. Els nens rondinen, però davant la insistència de la mare, s’acomiaden dels amics resignats. Arriben al supermercat i de cop se’ls obre una gana tremenda! Patates, galetes, refrescos… falta una horeta per sopar i vénen de passar dues hores corrent, és clar que tenen gana i set!

 

La mare, que volia comprar alguna cosa per sopar, acaba comprant qualsevol cosa per sopar, i ha de marxar a corre-cuita si no vol que els nens ja surtin sopats del supermercat.

Aquesta família possiblement acabarà sopant algun plat processat o precuinat que poc tindrà a veure amb el plat equilibrat del que sempre ens parlen els experts. Aquesta situació es dóna molt sovint a les llars, ja sigui perquè els fills s’han quedat jugant al parc, perquè surten tard de les extraescolars o a causa de la feina dels pares. Amb les presses i el cansament, és molt habitual que els sopars acabin essent un pesat tràmit a moltes cases i no l’acte plaent i de retrobament familiar que hauria de ser. I això té múltiples conseqüències.

 

La primera és en l’àmbit nutricional: el menjar processat o precuinat conté un excés de sal, sucre i greixos saturats alarmant, que provoquen una creixent taxa d’obesitat infantil i l’aparició de malalties típiques de l’edat adulta en nens cada vegada més joves. L’altra conseqüència és a nivell afectiu. El sopar és, en la majoria de casos, l’únic àpat que les famílies podem fer juntes entre setmana. Després d’haver estat tot el dia separats, és en realitat l’única estona que tenim per parlar, saber com ha anat el dia dels fills i que ells coneguin el nostre. Però no tan sols això! Diversos estudis demostren la importància de menjar en família per a l’adquisició de bons hàbits alimentaris, per reduir el risc de patir trastorns de conducta alimentària (com l’anorèxia i la bulímia nervioses, o el sobrepès i l’obesitat) i també per al desenvolupament afectiu, la transmissió de valors i la socialització dels nens.

 

Així doncs, què podem fer els pares? PLANIFICAR. A no ser que siguem uns cracks de la improvisació a la cuina, la planificació és l’única forma d’assegurar-nos que seguirem una dieta equilibrada durant tota la setmana (o si més no, en la majoria de dies).

 

Planificar té l’avantatge que es pren la decisió de què menjarem molt abans que la gana o les presses arribin. Per tant, és una decisió raonada i pensada, segons el que els nens han menjat a l’escola i seguint unes pautes equilibrades. L’altre avantatge és que permet planificar la compra amb antelació. Al cap i a la fi, el que ens causa maldecaps no és l’acte de fer el sopar, sinó el fet de decidir l’àpat a cuinar en funció del que tenim a la nevera. Si ja ho tenim previst, fer el sopar no acostuma a prendre més de 15/20 minuts.

 

PLANIFICAR té també un avantatge del qual no en som conscients en el nostre dia a dia: els nens aprenen a menjar bé. Si transmetem als fills que preparar el sopar és una activitat estressant, també ho serà per a ells, ara i quan siguin grans. En canvi, si els fem partícips de tot el procés d’alimentar-se, els portem al mercat, els deixem experimentar a la cuina i els expliquem per què és important menjar de tot, és més probable que continuïn amb aquests hàbits un cop siguin adults.

 

Els hàbits per seguir una dieta equilibrada no es poden aprendre d’un dia per l’altre. És només amb paciència, molta paciència, i l’exemple dels pares, que els nens aprenen què és el que s’ha de menjar i el perquè. Cal ensenyar-los que és important menjar de tots els grups d’aliments: els hidrats (com la pasta, l’arròs, les patates, la quinoa, el mill, el pa…) que els aportaran energia per poder jugar, fer esport i estudiar; les fruites i les verdures, que els proporcionen aigua, fibra i vitamines perquè el cos funcioni correctament, i les proteïnes, ja siguin d’origen animal (com la llet, la carn, el peix o els ous) o d’origen vegetal (com els llegums), que formen part de les estructures del seu cos i reparen els teixits.

 

Vivim en un entorn molt influenciat per la publicitat d’aliments que són molt atractius per als nens, però que no els aporten cap tipus de benefici nutricional. Al contrari! Ensenyar-los a ser crítics, a saber gestionar la freqüència de consumir cada tipus d’aliment i a adquirir uns bons hàbits de salut, és el millor aprenentatge que com a pares els podem transmetre.

 

 

Article disponible al Diari de l’Educació i al Diari de la Sanitat.

Compartir: Facebook / Twitter