• No hi ha productes al carret.
Botiga Botiga

Blog

El blog del Menuari

6/2/2017

Sopar com una família normal

Compartir: Facebook / Twitter
20170204_sopars tranquils
Quantes vegades no hauràs dit amb frustració i esgotament, "Podriem sopar com una família normal?" . Per a la teva tranquilitat, sàpigues que aquesta si és una situació bastant normal! I és que, aconseguir una bona alimentació per als nostres fills és una “batalla” a la qual els pares ens hem d’enfrontar a diari.

És evident que no és una tasca fàcil i que per aconseguir els objectius alimentaris cal una gran dosi de paciència i respirar a fons abans d’emprendre qualsevol acció estratègica.Introduir verdura, peix o fruita és per a moltes famílies un repte que d’entrada sembla fora del nostre abast i ens justifiquem dient “el meu nen d’això no en menja” i ens rendim donant-ho com una batalla perduda. No serà un sopar saludable, però tindrem un sopar en pau, pensem. Gran error!! Quan es tracta de salut sempre han de guanyar els pares, encara que sigui una feina cansada i desagraïda. És la nostra responsabilitat!

Avui parlarem d’alguns consells que potser no són infal·libles però que poden ajudar a portar una mica de llum a tots aquells pares preocupats que consideren que el seu fill no menja suficient. Hem de tenir clar que cada nen és diferent, i que per tant el que pot funcionar amb uns no ho farà amb d’altres. Es tracta d’aplicar el sentit comú i sobretot tenir molta paciència! Amb el temps veuràs que val la pena.

 

1_ En primer lloc, tingues present que al nostre país el problema menjar/nens no és quasi mai per defecte, sinó més aviat per excés. Així que no pateixis i relaxa’t! Menjar és una necessitat fisiològica que tard o d’hora haurà de satisfer, i segurament el teu fill està menjant per la gana que té. Però, això si, assegura’t que el que menja sigui nutritiu.

 

La dieta ha de ser variada i de qualitat, no de quantitat.

 

 

2_ De la mateixa manera, assegura’t que arriba al sopar amb gana, sense haver picat abans. Això li trauria la poca gana que té i s’ompliria d’aliments poc nutritius.

 

3_ Observa l’evolució que ha fet el nen pel que fa al menjar. Si hi ha hagut algun canvi en la seva forma de menjar (per exemple, quan es passa de purés a sòlids) és normal que necessiti un temps d’adaptació, o si ja una mica més gran passa per etapes de poca gana observa si això pot ser degut a situacions que pot estar vivint a l’escola o amb els amics i que l’angoixin.

 

4_ Oblida’t de les taules de pes recomanat en els nens. La mitjana és només això, una mitjana, la qual cosa vol dir que la meitat de la població hi està per sota. Si un nen és prim serà prim mengi el que mengi. Tampoc li posis l’etiqueta de “mal menjador”. Senzillament, el seu cos en té prou amb menys que altres nens.

 

5_ No posis plats molt plens. És millor que pugui repetir que no pas que vegi el plat com quelcom impossible de buidar. Això el desmotiva i deixa de posar-hi interès. Tampoc l’obliguis a acabar-s’ho tot, el seu sopar no ha de ser un càstig ni un suplici. Obligar un nen a menjar és inútil, a part de contraproduent.

 

6_ Els aliments es poden cuinar de moltes maneres. Si anem provant coccions, presentacions i textures diferents, de mica en mica s’acostumaran al gust d’aquest aliment i els agradarà més. De la mateixa manera, busca presentacions originals; a Internet hi trobaràs infinitat de possibilitats!

 

7_ És possible que algun aliment, tot i que l’han provat moltes vegades, no els agradi. A nosaltres també ens passa. Si és així ho hem de respectar i substituir-lo per altres aliments del mateix grup. Però que siguin casos excepcionals: casa nostra no és un restaurant on el menú és a la carta!

 

8_ La millor forma d’animar un nen a provar coses noves és a partir del nostre exemple. Si veu els pares gaudir de l’àpat, tard o d’hora ells també voldran participar-hi.

 

9_ Intentem que l’hora de sopar sigui un moment de compartir amb la família, apartant les pantalles del nostre abast (els telèfons dels pares també!). Creem una atmosfera agradable i on tots estiguem relaxats. Discutir amb ells pel menjar enrareix l’ambient i no soluciona res.

 

10_ Com més participin al procés de preparació del sopar més motivats estaran per menjar-s’ho (comprar, cuinar, presentació del plat, parar la taula…)

 

11_ Abans de sentenciar “el meu fill no menja res”, reflexionem sobre si el problema no rau en el que menja i quan. Sovint la nostra dèria perquè tingui sempre l’estómac ple ens porta a cedir i a donar aliments a deshora. Ni els hem de donar un sopar alternatiu ni hem de deixar que prenguin un got de llet amb galetes quan més tard els ve la gana.

 

Si ens mantenim constants i tots a l’una (pares, mares, avis i cuidadors en general), els àpats passaran a ser molt més plàcids en poc temps; no oblidem que “anem a sopar, no a la guerra!”.

 

Font: Contra los errores de la la alimentación infantil. Para que tus hijos coman bien. Dr. José Luis Romero.

Compartir: Facebook / Twitter