• No hi ha productes al carret.
Botiga Botiga

Blog

El blog del Menuari

5/10/2017

I els mestres…. com viuen la tornada a l’escola?

Compartir: Facebook / Twitter
Designed by Freepik
Es parla sovint de com viuen pares i nens la tornada a l'escola. Però, i els mestres? com ho viuen ells els dies previs i un cop a l'aula?

A principis de setembre molts pares i mares comencen a comptar els dies que falten per la tornada dels seus fills a l’escola. “Les vacances són massa llargues”, “els nens ja no saben què fer després de tants dies de vacances”, “els convé tornar a la rutina i tenir un horari més estricte”… Totes aquestes expressions resulten familiars i són habituals després de l’estiu. El desig dels nens per tornar a l’escola ja és una altra història. Alguns es mostren desitjosos de retrobar-se amb els seus companys de classe, però a altres no els convenç res el tornar a matinar i haver d’adaptar-se a la disciplina escolar. Coneixem més o menys l’opinió de pares, mares i nens sobre la tornada a l’escola, però… i els professors?, què pensen ells de la tornada a l’escola?

Per començar cal tenir en compte que l’inici del curs suposa per als professors el retorn a la feina, i per tant, com qualsevol professional està subjecte a la síndrome postvacances.

N’hi ha que estan molt motivats davant els nous reptes, però a d’altres, com a la majoria de treballadors, els costa això de tornar a la realitat quotidiana. A més, alguns professors coincideixen a assenyalar que l’inici del curs, especialment les primeres setmanes, són un període una mica més difícil de gestionar que la resta de l’any, sobretot en classes d’educació infantil i de primers cursos de primària. Això fa que la tornada de vacances sigui, també per a ells, especialment complicada.

 

D’això vam conversar amb Mireia Casado, professora d’educació infantil: “Generalment els professors no coneixem encara als nostres alumnes i ells tampoc a nosaltres. Hi ha un període d’adaptació mútua que cal afrontar amb paciència “. A més, sol passar que alguns nens, especialment els més petits, els primers dies ploren en entrar a classe. Els costa assumir la separació dels seus pares després de les vacances. Aquesta situació acostuma a tenir un efecte dòmino, de manera que és habitual que una classe es descontroli i nens que en principi estan tranquils s’acabin contagiant dels plors dels seus companys. Tot i això, la Mireia llança un missatge de tranquil·litat als pares “deixen de plorar molt ràpid i, generalment, 5 minuts després de deixar-los al col·legi ja juguen tranquil·lament amb els seus companys”.

 

Les rutines d’un col·legi requereixen d’un període d’adaptació: nous horaris per menjar, per dormir, la convivència amb els companys… Els primers dies aquests canvis són especialment significatius i és habitual que alguns nens els costi una mica més menjar o adormir-se. És un canvi brusc respecte a la menor disciplina horària que s’acostuma a seguir en vacances.

 

Per tot això, les primeres setmanes sempre resulten una mica més complicades de gestionar per als docents que les de la resta de l’any, i per tant són més cansades. Però de la mateixa manera, saben que és un procés que únicament requereix d’una mica de temps. Després d’aquest curt període d’adaptació, els nens accepten, s’acostumen i fins i tot agraeixen sense problemes la disciplina escolar. Un cop superat l’escull dels primers dies de classe, tot comença a fluir de manera més fàcil per a tots, també per als mestres.

Compartir: Facebook / Twitter