• No hi ha productes al carret.
Botiga Botiga

Blog

El blog del Menuari

20/6/2016

Final de curs

Compartir: Facebook / Twitter
201606_FINAL DE CURS
El final de curs em provoca sentiments contradictoris. D’una banda, enyorança, “ja ha passat un any, que grans que es fan, que de pressa passa el temps....” però per una altra, el sentiment generalitzat d’aquests dies és un contundent: “Que s’acabi aviat!!!”.

Els grups de Whatsapp treuen fum i les agendes no són fàcils de gestionar quan tot passa en només tres setmanes: aniversaris, regals per a la mestra, treballs que s’han d’entregar, festivals de música, de dansa, de teatre, exhibicions de gimnàstica, de judo, de natació, reunió de presentació de les colònies… Cada família té la seva llista, que es multiplica per dos o per tres en funció del nombre de germans. Requereix un esforç en logística i planificació fora de sèrie!

 

Entremig d’aquesta voràgine festivalera, els nens esperen nerviosos per poder-nos mostrar les aptituds adquirides al llarg del curs, i alguns també esperen amb nervis el dia de les notes, que farà balanç de com ha anat el curs.

 

Però què fa, que un alumne hagi tingut un bon o un mal curs?

 

Personalment, sóc de les que pensa que les notes no tenen molt sentit, si més no en els primers anys de primària. Per això l’any passat vam decidir no ensenyar les notes als fills. Sí que vam comentar junts les anotacions i els suggeriments de la mestra: si mostren interès, si l’actitud a classe és participativa, si s’han esforçat a aprendre i a fer els treballs, si cal reforçar determinades matèries… Ho vam llegir, ho vam parlar i en cap moment es va tenir en compte quants béns, notables o excel·lents tenien.

 

Sé que estic simplificant una realitat que pot ser molt més complexa que això. Hi ha nens que tenen problemes amb l’estudi, i segur que els seus educadors n’estan al cas i avaluen com poden millorar, però en nens sense cap mena de dificultat i amb l’actitud pròpia d’un infant de la seva edat les notes els poden dur a una dinàmica de comparacions entre ells i de frustració que els ajuda ben poc. Fa uns dies llegia un escrit sobre el mètode del bolígraf verd, en el qual les correccions no es fan en vermell, ressaltant els errors, sinó en verd, ressaltant els encerts, i per tant donant importància als èxits i no als fracassos. És justament el contrari del que hem après des de petits! Des de sempre se’ns ha ressaltat tot allò que fem malament, deixant la resta de coses que sí que estan bé en un segon pla, com si no servissin per a res. Alguns diran que és per buscar l’excel·lència, mentre que per a d’altres això suposa estar en un estat d’insatisfacció permanent.

 

Així com a vegades anem a festivals dels fills que no s’aguanten per enlloc, on cada nen segueix un ritme diferent però tot i això aplaudim enèrgicament i amb orgull perquè sabem l’esforç que hi ha al darrere, fem el mateix amb els resultats acadèmics. Felicitem-los per l’esforç fet, i si sabem que no s’han esforçat gaire, cosa que també passa, motivem-los perquè el proper curs el nombre d’encerts sigui encara més alt que aquest! És premiant l’esforç i no castigant l’error, que tindran autoconfiança per arribar on vulguin.

Compartir: Facebook / Twitter