• No hi ha productes al carret.
Botiga Botiga

Blog

El blog del Menuari

21/9/2017

Ferran Latorre: “La muntanya ens ensenya que el que perseguim no sempre s’aconsegueix ràpidament i que per arribar a la nostra meta cal recórrer un llarg camí”

Compartir: Facebook / Twitter
000
Ferran Latorre és un reconegut alpinista català que ha dedicat pràcticament tota la seva vida a escalar muntanyes, a més de participar en expedicions per tot el món, la qual cosa va permetre que el passat mes de maig entrés en el selecte grup d'alpinistes que ha completat la coronació dels 14 vuit mils. A més, és conegut per la seva participació i col·laboració amb diferents programes de televisió i mitjans de comunicació. Considera que, "no té una feina, té una vocació" i de la seva passió per la muntanya ha extret valuosos aprenentatges que ens transmet en aquesta entrevista.

Què t’ha ensenyat la muntanya?

L’amor per la natura i els espais salvatges. A través d’ella, també he pogut aprendre valors com la constància, la fidelitat o la humilitat. La muntanya t’ensenya que les coses no sempre surten com t’agradaria i que és necessari tenir un punt d’humilitat que et permeti afrontar i aprendre de les petites derrotes. Hi ha un altre element molt important que transmet el muntanyisme, possiblement el més rellevant, i està relacionat amb la presa de consciència sobre el valor de la vida, ja que sovint ens enfrontem a situacions límit on hi ha moments molt difícils, com pot ser el dels accidents.

 

Quins de tots aquests aprenentatges es poden traslladar a la nostra la vida quotidiana?

Podem traslladar molts dels aprenentatges que ens brinda la muntanya, com pot ser el que comentava anteriorment: ser conscients en la nostra quotidianitat del valor que té la vida. També un valor molt important com és el de la cultura de l’esforç, que és intrínsec a la pràctica del muntanyisme. I, sobretot, ens pot ajudar a saber buscar aquelles motivacions profundes, que ens ajudin a fer el que realment ens agrada amb il·lusió i autèntica passió.

 

I als més petits … quins valors els pot transmetre el muntanyisme?

En el meu cas, sóc pare d’una nena i la meva filla li he transmès tot l’amor que sento per la natura. La muntanya ens ensenya aspectes fonamentals per a l’educació dels nens com l’aprenentatge que les coses costen, que el que perseguim no sempre ho podem aconseguir de manera ràpida i que per arribar a la nostra meta en moltes ocasions haurem de recórrer un llarg camí, en els que la paciència o la constància són fonamentals. Els més petits estan influenciats per la immediatesa i rapidesa que ens marca la societat, en la qual sembla que l’èxit és fàcil d’aconseguir de manera immediata. La muntanya t’ensenya tot el contrari i això suposa un aprenentatge valuosíssim i més d’acord amb la realitat i amb la transmissió de valors positius.

 

Com et prepares abans d’una expedició?

Preparar una expedició requereix de diversos aspectes com la part logística i tècnica, la preparació física, trobar sponsors… Però el més important és la part mental, tenir la força i la convicció que realment vols fer el que et proposes. Aquesta fortalesa és el que et permet posar en marxa tot un projecte i més quan, com en el meu cas, ets el responsable d’impulsar-lo.

 

Quina importància ocupa l’alimentació en el teu dia a dia?

L’alimentació és molt important. Mantinc una alimentació variada i saludable, basada en la dieta mediterrània, i intento menjar de tot i de la manera el més ordenada possible: un esmorzar fort, menjar normal i sopar lleuger. Per a la pràctica del muntanyisme és fonamental mantenir hàbits alimentaris saludables i més amb el pas dels anys, ja que a partir dels 35, t’adones que el metabolisme va canviant i que el cos ja no reacciona igual. Més enllà de la importància de l’alimentació per l’aspecte merament físic, és fonamental mantenir una alimentació saludable ja que repercuteix positivament a nivell mental i té una clara influència en l’estat d’ànim i en la manera en com afrontem el nostre dia a dia

 

I com t’alimentes en una expedició?

Hi ha persones que suporten millor que altres el trencar alguns hàbits d’alimentació en alçada, però en el meu cas, necessito mantenir una bona alimentació, ja que si el meu cos no té benzina pateix especialment. Actualment, en un camp base podem menjar gairebé com a casa i pràcticament tot tipus d’aliments. Consumim bastants aliments liofilitzats i completem la nostra alimentació amb preparats com batuts alts en proteïnes, que ajuden a que el nostre organisme estigui preparat, a més de ser una aportació molt important per a la recuperació de l’esforç.

 

Finalment, quins projectes tens de futur?

Possiblement a la primavera intentarem una nova escalada a l’Everest per la seva cara nord, una ascensió sense oxigen.

 

Gràcies Ferran, molta sort i molts èxits!

Compartir: Facebook / Twitter