• No hi ha productes al carret.
Botiga Botiga

Blog

El blog del Menuari

21/9/2016

Com sobreviure a….

Compartir: Facebook / Twitter
Menuari_sobreviure-1
Compartir i despertar en els fills l’interès per la cuina és un tema d’actualitat. Se’n parla molt i a tot arreu: en blogs (com aquest), en revistes i programes de ràdio i televisió, i s’organitzen casals de cuina, concursos i festes infantils.

I no és per a menys, ja que és una estona compartida que aporta molts beneficis, i a més existeix una multitud de productes destinats només a aquest fi: ganivets de la seva mida, motlles divertits, davantals, de tot!

Ara bé, deixar entrar els nens a la cuina pot tenir una cara B, i és important que coneguis totes les conseqüències i els riscos si no vols morir en el primer intent:

• D’entrada, si la recepta té una durada de preparació estimada de 45 minuts, planifica ben bé el doble de temps, tant pel que fa a la preparació del plat en si com a la neteja posterior de la cuina (importantíssim!).
• Dóna per fet que hi haurà accidents amb els quals no comptaves: un bol d’aigua que cau a terra (i dóna gràcies que no és llet), la farina que es tomba just a dintre el calaix dels coberts que casualment era obert, la xocolata al bany maria regalimant per les parets… Tingues a punt el kit de rescat (o sigui, de neteja).
• Un fet habitual si el nen encara és a la cuina quan heu acabat la recepta (cosa que no acostuma a passar) és que et vulgui ajudar a netejar. A partir d’aquí, si quedava encara algun racó de la cuina sense farina, deixarà de ser-hi, i tot agafarà un to blanquinós uniforme que quedarà molt bé però que costarà més de marxar.
• S’ha d’intentar de totes totes que el nen o la nena no surti de la cuina sense abans passar per la dutxa. Assegura’t, doncs, de tenir la porta ben tancada amb pany i forrellat, perquè si no s’esmunyirà dissimuladament mentre tu estàs amb les mans dins la massa i te’l trobaràs a ell, la farina, el sucre i la xocolata ben estiradets al sofà mirant “La patrulla canina”. Això allargarà considerablement l’estona que hauràs de dedicar a la neteja. Els teus nervis també ho patiran.
• Si a l’hora de sopar el nen no té gaire gana, felicitats! Ja has trobat l’explicació a tots aquells ingredients que misteriosament desapareixien a mesura que cuinàveu.

 

 

Amb tot això, la conclusió a la qual vaig arribar jo és que cuinar amb nens és molt bonic i enriquidor, però:

 

1. Assegura’t que té una edat suficient per fer-ho.
2. Com més petit és el grup, més fàcil de gestionar.
3. No t’imaginis imatges idíl·liques com les de les fotografies, acostuma a ser bastant caòtic.
4. Tingues temps. No us poseu a fer magdalenes a les 7 de la tarda, perquè s’ajuntarà amb el sopar i a les 10 tu encara seràs a la cuina, i el teu pinxe dormint, és clar.
5. Els nens estaran molt contents de menjar-ho, o de fer-t’ho menjar. Sigui quin sigui el resultat, endavant! Bon profit!

Compartir: Facebook / Twitter