• No hi ha productes al carret.
Botiga Botiga

Blog

El blog del Menuari

30/10/2016

Com sobreviure a …

Compartir: Facebook / Twitter
Menuari_panellets
Si teniu fills en edat escolar, de qualsevol etapa, segur que heu viscut amb certa angoixa l’arribada de Tots Sants.

Els dies previs, el nen està nerviós i excitat, “tal dia fem panellets a l’escola!”. Tots ens ho agafem amb gran il·lusió.
El dia en qüestió tallem les ungles, posem el davantalet a la bossa, i a la tarda comentem amb ell com de divertida que ha sigut la jornada pastissera.

Però…. l’endemà arriba la cara B. Aquell moment en que el nen, tot cofoi et mostra el resultat de tot l’esforç i et demana “què mare, que no te’l menges?”

 

En un instant et vénen al cap moltes imatges, i cap és la del teu fill amb un davantalet blanc immaculat. Al contrari. T’imagines un grup de 50 nens, tots fent pastetes amb la massa que se suposa que ara t’has de posar a la boca, a sobre d’un pupitre on unes hores abans feien plastilina, fang o aquarel·les, i posant les mans per aquí i per allà, (sobre això últim, millor no aprofundir perquè és fer-se mal a un mateix).

 

I és que menjar els panellets de l’escola, és un dels actes d’amor més gran que com a mare faràs mai pel teu fill.

 

Quina solució tenim?

 

No és fàcil i requereix molta mà esquerra.

La opció més immediata és dir: “És massa maco per menjar-se’l, guardem-lo uns dies per veure com fa bonic aquí a la cuina”. I al cap d’un parell de dies, el panellet desapareix, i a ell li dius que era boníssim. Aquesta opció és molt efectiva, però també causa molts remordiments. Si tens un mínim de sensibilitat, no la recomano.

 

Una altra opció a tenir en compte és dir, “Esperem que arribi el pare, que segur que ell també en voldrà!”. I li passes la pilota calenta al pare, amb gran elegància. És una mica lleig, però funciona!

Quan arriba el pare a casa, aneu tots dos corrent cap a ell, i li ofereixes el panellet, mentint descaradament, “jo ja he menjat el meu, era molt bo!”. Mentre el pare té la pasta a la boca, no dubtis que està pensant: “ aquesta me la pagaràs”.

 

En resum, el col·lectiu de pares estem molt agraïts a l’escola per aquestes degustacions que ens ofereixen anualment, per als nens és una experiència molt bonica i enriquidora, però si algun any, per qüestions de calendari no es pot arribar a fer, sapigueu que no passarà rés!

(bromes a part, esperem que no es perdi la tradició).

Compartir: Facebook / Twitter